FRUCTUOS GELABERT

El cinema a Catalunya

1895 - 1896 L'arribada del cinema a Catalunya
És difícil determinar la data exacta de l'arribada del cinema a Catalunya. Sembla que les primeres imatges en moviment van arribar dels Estats Units amb el kinetosocope el 5 de maig de 1895. El kinetoscope era un artefacte patentat per Thomas Edison que permetia veure individualment, prèvia introducció d'una moneda, un bucle de 15 metres de pel·lícula que es repetia interminablement.

El caràcter individual del kinetoscope d'Edison va desaparèixer amb l'arribada de l'animatògraf, que permetia veure imatges en moviment a un grup de persones. Patentat per William Paul, l'animatògraf arribà a Catalunya el 24 de maig de 1896. L'invent aprofitava les pel·lícules que Edison editava per al seu kinetoscope, però quan aquest se'n va assabentar va prohibir a Paul de fer-ne cap mena d'ús. La falta de material per projectar i l'aparició a Anglaterra del cinematògraf dels germans Lumière va fer que l'animatògraf entrés en crisi.

La presentació pública del cinematògraf dels Lumière a Catalunya es va fer el 10 de desembre de 1896. Cinc dies després, els fotògrafs Anaïs i Ferran Fernández, coneguts com els germans Napoleón, van adquirir l'aparell dels Lumière i el van portar a Catalunya.

En aquest primers anys, el cinema era una atracció que els firaires ambulants passejaven pels pobles de Catalunya. Però a les ciutats grans de seguida van aparèixer sales estables. La primera va ser inaugurarada a Barcelona el 1898 per la família Belio. L'èxit va ser immediat, i això va fer que s'anessin obrint altres sales per tota la ciutat. El públic que assistia a les projeccions cinematogràfiques era més aviat popular. En aquests primers anys, anar al cine responia més a la voluntat de satisfer una curiositat que no pas a l'interès real per la pel·lícula.


1897 - 1904 Les primeres filmacions
Des de l'aparició del cinema a Catalunya, es va intentar copiar l'aparell dels Lumière per enregistrar imatges. El 1897, Gelabert va construir la primera càmera i va fer les primeres filmacions. Però a més de Gelabert, Catalunya donà altres pioners: Baltasar Abadal, que treballava per a Star Films, la companyia de Georges Méliès, es va especialitzar en documentals i en cinema publicitari. Antoni Tramullas, aragonès de naixement, va desenvolupar gran part de la seva carrera a Catalunya, centrant-se també en la realització de pel·lícules documentals. Però un dels personatges clau del cinema primitiu a Catalunya va ser Segundo de Chomón, més prolífic que Gelabert i que es va especialitzar en films fantàstics.

Les filmacions de Gelabert i Chomón estaven realitzades amb càmeres creades pels propis directors. Les aportacions de Gelabert en el camp de la tècnica van ser molt importants, sobretot pel seu esforç per aconseguir fer cinema en relleu. Per la seva banda, Segundo de Chomón va treballar molt en el camp de la invenció de trucatges i en les tècniques d'il·luminació i pintat del film.



1905 - 1910 Els inicis de la producció organitzada
A partir de 1905, el cinema es va anar consolidant com a espectacle. El públic ja s'havia habituat al nou invent i estava més pendent del que li explicaven. L'existència d'un mercat va comportar la creació d'empreses organitzades que produïen d'una manera continuada.

Una de les primeres productores cinematogràfiques que va sorgir a Catalunya va ser la de Fructuós Gelabert, que es va associar amb la firma Diorama. Els seus productes eren sobretot films documentals, però també d'argument. Una altra productora era la Hispano Films de J. Macaya, una empresa amb més força econòmica que la de Gelabert, directament relacionada amb la distribució. La Hispano estrenà títols d'èxit com Don Juan Tenorio (1908) i Dom Joan de Serrallonga (1910). Igual que la Hispano, l'Iris Films era una productora-ditribuïdora que va sorgir de l'associació entre el distribuïdor Andreu Cabot i el fotògraf Narcís Cuyàs.

Tot i això, la majoria de cineastes catalans treballaven per a empreses estrangeres, com Baltasar Abadal, que filmava per a la Star Films de Méliès, o Segundo de Chomón, que ho feia per a la casa Pathé.

En aquesta etapa, els temes de les pel·lícules eren sempre els mateixos: documentals, reportatges, versions curtes de clàssics teatrals (Terra baixa, Dom Joan de Serrallonga), films de trucatges i fantasiosos. Però també es van començar a produir drames i melodrames de ficció i adaptacions de sarsueles.

Espanya es va convertir de seguida en un gran consumidor de cinema, i Barcelona va esdevenir un punt clau per a l'exportació i la importació de films de tot Europa. Des del port de la ciutat, les pel·lícules sortien cap a Amèrica Llatina i les Illes Filipines. Aquest mercat tan actiu afavoria també les empreses productores de Catalunya, que aprofitaven per exportar les seves pel.lícules de contingut més universal o folklòric.

A les sales s'hi exhibien "poms de pel·lícules", un conjunt de films projectats l'un darrera l'altre. Cada dia es feien diverses sessions. El públic que assistia a les sales encara era majoritàriament popular, però la burgesia, sobretot les generacions més joves, començava a anar al cinema amb una certa assiduïtat.

Aquesta progressiva consolidació del cinema va generar protestes en diversos sectors. Els primers a manifestar el seu rebuig van ser la gent de teatre, que veien com el seu públic disminuïa. Aquesta crisi se solucionà amb l'aparició del Film Art, una tendència originada a França que fusionava els dos mons. Els actors de renom representaven grans clàssics teatrals davant de les càmeres.

D'altra banda, la classe política i l'estament religiós també estaven en contra del nou invent. En resposta a aquests atacs, l'exhibidor Belio va fundar el Sindicat de Cinematografies de Catalunya, que defensava els interessos de tots els treballadors i empresaris del sector cinematogràfic.

A partir de 1910, les productores van començar a llogar els films en lloc de vendre'ls. Això dinamitzava la producció i afavoria l'augment de la durada dels films. El finançament ja no estava a l'abast de firaires i exhibidors, la banca hi començava a invertir, el cinema s'estava convertint en una indústria potent. Aquest canvi va fer que el distribuïdor -l'intermediari entre productora i sala d'exhibició- esdevingués un element essencial a l'hora de transmetre les necessitats del mercat a les productores.

Pel que fa a la temàtica, durant aquests anys es comencen a realitzar els primers films per episodis. Inspirats en històries de misteri i fulletons, els films seriats eren una bona inversió, perquè feien que la gent, encuriosida per la continuació de la trama, anés més al cinema.

Tècnicament les pel·lícules també van avançar, la qualitat de les màquines que arribaven de França i Alemanya era millor. A Barcelona es van obrir laboratoris especialitzats en el revelat, els trucatges i el procés de viratge del color. El llenguatge cinematogràfic també millorava: la teatralitat del primer cinema va anar desapareixent; ara la càmera es movia amb més llibertat per l'escena i s'apropava més als actors.

El creixement del mercat va propiciar l'aparició de premsa especialitzada en cinema, com les revistes El cine o Arte y Cinematografía. El cinema cada vegada estava més de moda i s'havia convertit en un element d'oci estable. Els firaires que feien cinema ambulant eren cada cop més escassos.

El públic també va augmentar. La burgesia anava al cinema habitualment. El preu de l'entrada s'havia apujat, però els programes s'havien allargat i variaven cada setmana. En aquest moment ja era normal trobar publicitat en cartells, programes de mà o cromos. Es començaven a crear mites i estrelles.



1915 - 1920 De l'expansió a la crisi
La Primera Guerra Mundial, les vagues de 1917, el bloqueig del comerç marítim amb Amèrica, l'augment de la producció cinematogràfica als Estats Units i, sobretot, la manca d'un finançament adequat van fer que les productores de cinema de Barcelona entressin en crisi a partir de 1919.

La creació i la producció cinematogràfica d'aquest període estava centrada en cinc empreses: Segre Films, Royal Films, Barcinógrafo, Hispano Films i Studio Films, la més important de totes, que comptava amb estudis i tallers propis i un bon equip tècnic i artístic. A diferència de les altres productores, la Studio Films inicià una política de creació de stars en contractar actors de renom com Elena Jordi (la reina del Paral·lel) o Lola París, i fomentar-ne la popularitat.

En el camp de la distribució, els capitals estrangers van iniciar la colonització del sector. Les empreses europees dels països en guerra van intentar combatre la competència americana en un terreny neutral: Barcelona. Això va provocar una entrada de material estranger molt més abundant que el que es produïa localment.

Pel que fa als temes de les pel·lícules, triomfaven les d'entreteniment, com els serials d'aventures i el cinema americà. No es produïen films que reflectissin els canvis polítics i socials que s'estaven vivint a Europa.



1920 La caiguda
L'èxit del cinema americà va afectar fatalment la producció europea en general i l'espanyola en particular. Fer cinema espanyol era cada vegada més difícil, el mercat era massa competitiu. Barcelona va deixar de ser el centre de producció nacional. Les poques empreses productores que quedaven a Catalunya van anar desapareixent amb l'arribada del sonor.



Documentació:
PORTER-MOIX, MIQUEL. Breu història del cinema primitiu a Catalunya. Edicions Robrenyo. Sèrie Fructuós Gelabert. Barcelona, 1977.

Enllaços:
Hiperenciclopèdia
Història del cine - www.xtec.es/~xripoll/ecine0.htm



Filmografia de Fructuós Gelabert

Nota: La següent filmografia va ser publicada dins el catàleg de la 16a Setmana Internacional del Cinema en Color de Barcelona (25 d'octubre - 2 de novembre, 1974).

L'any 1974 es commemorava el centenari del naixement de Fructuós Gelabert i els organitzadors de l'esmentada Setmana Internacional van celebrar-ho amb un seguit d'actes d'homenatge, entre els quals consta l'elaboració i publicació d'aquesta filmografia.

Era la primera vegada que es recollia tota l'obra coneguda de Fructuós Gelabert.

Una gran part d'aquestes obres no existeixen.
Les obres marcades amb un asterisc (*) són les que es conserven.

En una "Nota prèvia", els autors de la filmografia destaquen que el fet que es conservin tan poques obres de Gelabert dificulta la precisió de les dades, especialment les referides a l'any exacte de producció de cada film, l'idioma original dels títols i el nombre total de films que Gelabert va dirigir i/o en els quals va intervenir com a operador de càmera.

A continuació reproduïm la filmografia tal com es va publicar l'any 74. Els comentaris en cursiva corresponen a informació complementària que hem introduït a posteriori.


Filmografia:

1897

Riña en un café
Escena còmica (20 metres)
Producció, Argument i Direcció: Fructuós Gelabert
- Primera pel·lícula de Fructuós Gelabert (segons les seves Memòries).
- Probablement es tracta de la primera pel·lícula argumental rodada i estrenada a Espanya.
- Gelabert hi apareix en un dels papers.

Salida de los trabajadores de la fábrica "La España Industrial"
Documental (20 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Salida del público de la iglesia parroquial de Santa María de Sants
Documental (20 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

1898

Dorotea
Escena mímica de transformisme (60 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Llegada de un tren a la Estación y de la reina doña María Cristina a Barcelona
Documental (40 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Llegada de un tren a la estación de Ferrocarril del Norte de Barcelona
Documental (20 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert
(*) Fragment

1899

Llegada del vapor "Bellver" a Mallorca
Documental (50 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Choque de dos transatlánticos
Escena de trucatge (40 m)
Producció, Direcció, Fotografia i maquetes: Fructuós Gelabert
-Amb aquest film Gelabert va fer el seu primer intent de trucatge.

1900

Panorama de Barcelona: Monumentos y fiestas
Documental (150 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

1901

Documental familiar en torre de Sarrià
Cinta no comercial (40 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Pista de bicicleta para niños en Barcelona
Documental (50 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Visita de la Escuadra británica al puerto de Barcelona
Documental (120 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert
(*) Fragment

1902

Procesión de la Hijas de María a la iglesia parroquial de Santa María de Sants
Documental (120 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert
-Aquest és el film sencer més antic que es conserva de Gelabert.
(*) Film sencer

Carreras de caballos en el Hipódromo de Barcelona
Documental (100 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Carnaval en Las Ramblas
Documental (185 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

1903

Puerto de Barcelona
Documental (20 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert
(*) Film sencer

1905

Los guapos de la Vaquería del Parque
Comèdia còmica (250 m)
Producció, Argument, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert
-Aquest film va tenir molt de ressò a la premsa perquè, per filmar-lo, Gelabert va posar un anunci de contactes en un diari de Barcelona. La pel·lícula mostrava la resposta real que havia tingut l'anunci trampa.

Alhama de Aragón y el Monasterio de Piedra
Documental (120 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Carreras de bicicletas en el Parque
Documental (120 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert
(*) Fragment

1906

Fiestas y cabalgata en la ría de San Sebastián. Pasajes
Documental (120 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Bilbao, Portugalete y los Altos Hornos
Documental (110 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Los Kikos
Escena còmica (200 m)
Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Cerveza gratis
Comèdia còmica (130 m)
Producció, Argument, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert
-Aquest film va tenir una rèplica dirigida per Segundo de Chomón per encàrrec dels productors Macaya-Marro. Aquesta era una pràctica habitual de l'època i Gelabert també va filmar versions de pel·lícules d'altres directors.

1907

Fiestas de San Antonio
Documental (110 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Aplec a Sant Medir
Documental (120 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Aplec al bosc de Can Tarrés
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert
(*) Film sencer?

Concurso de sardanas en el parque Güell
Documental (100 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Terra baixa (Tierra baja)
Drama (400 m)
Adaptació, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert
-Àngel Guimerà va assistir a la projecció de l'adaptació cinematogràfica de la seva obra teatral i en va quedar molt satisfet.

La procesión marítima a Santa Cristina
Documental (125 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Vilafranca del Penedès: Festes del Drac i balls típics
Documental (120 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

1908

Maria Rosa (María Rosa)
Drama (380 m)
Direcció: Josep Maria Codina i Fructuós Gelabert
Adaptació i Fotografia: Fructuós Gelabert

Gerona monumental
Documental (200 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Simulacro de bomberos en la Plaza de Cataluña de Barcelona
Documental (130 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Corrida de toros con Antonio Fuentes
Documental (500 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Corrida de toros con Ricardo Torres "Bombita"
Documental (180 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Fiestas del carnaval de 1908 en Barcelona
Documental (185 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Segunda carrera de caballos en el Hipódromo de Barcelona / Carreras de caballos de 1908
Documental (200 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Rigoletto
Escenes de l'òpera Rigoletto
Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Manon
Escenes de l'òpera Manon Lescaut
Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Guardia burlado
Comèdia còmica (180 m)
Argument, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert
-Per a la projecció d'aquest film, Gelabert munta una estructura a base de miralls que permet que, mentre el públic veu la pel·lícula, un grup d'actors amagats recitin els diàlegs dels personatges de la pantalla. No és la primera vegada que es fa aquesta mena de "cinema sonor", però és una de les més enginyoses de l'època.

Los competidores
Comèdia còmica (120 m)
Argument, Diàlegs, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Los calzoncillos de Toni
Comèdia còmica (250 m)
Argument, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert
-Aquesta pel.lícula, que incloïa diversos trucatges, va ser un dels films amb més èxit de Gelabert.

Mallorca, isla dorada
Documental (290 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

La Dolores
Drama (350 m)
Direcció: Enrique Giménez i Fructuós Gelabert
Adaptació i Fotografia: Fructuós Gelabert
-Gran èxit de crítica i públic, sobretot pels espectaculars decorats.
-També inclou rètols més breus i explícits que els típics de l'època, que tenen bona acollida.
(*) Film sencer


Amor que mata
Drama (290 m)
Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert
(*) Film sencer

Monasterio de Poblet
Documental (200 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Montserrat pintoresco / Excursión a Montserrat
Documental (200 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert
-És en la realització d'aquest documental que Gelabert veu, per primer cop, la possibilitat de materialitzar el seu somni de filmar en tres dimensions: el moviment del cremallera durant la filmació produeix una oscil·lació en la imatge revelada que dóna una certa sensació de relleu. Anys més tard, ja retirat del cinema actiu, Gelabert comença a treballar en aquesta direcció dissenyant i construint una màquina amb un mecanisme que fa oscil·lar la pel·lícula mentre filma. Hi treballa fins al moment de la seva mort, muntant i desmuntant la màquina per perfeccionar-la. La màquina va quedar desmuntada i algunes peces s'han perdut. Mai ningú no l'ha sabut reconstruir.

1909

La industria del corcho en Sant Feliu de Guíxols
Documental (150 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Primera Carrera Internacional Automovilística "Peña Rhin"
Documental (195 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Guzmán, el Bueno
Drama històric (350 m)
Direcció: Enrique Giménez i Fructuós Gelabert
Argument i Fotografia: Fructuós Gelabert
-Film protagonitzat per Margarida Xirgu, que consta com un dels més exportats (França, Portugal, EUA i Sud-amèrica).

Baño imprevisto
Comèdia còmica (250 m)
Argument, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert
-Un dels film de més èxit popular de Gelabert.

Fiestas veraniegas en La Garriga
Documental (105 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert
(*) Film sencer?

De Garraf a Barcelona
Documental (100 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Aplec a Sant Medir
Documental (140 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Fiestas de Santa Llúcia. Belenes
Documental (85 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Fabricación del corcho comprimido
Documental (180 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

1910

Teatro de la Naturaleza en Sabadell
Documental (200 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Para domar la suegra
Comèdia còmica (240 m)
Argument, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Inundaciones en Lérida
Documental (200 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert
-Amb motiu de les greus inundacions que va patir Lleida en aquestes dates, Gelabert va ser un dels pocs operadors de càmera que es va desplaçar al lloc dels fets per filmar-ne imatges.

Segunda Carrera Internacional Automovilística "Peña Rhin" (Mataró-Argentona)
Documental (250 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Montblanc, la Serra
Documental (120 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Fabricación del cemento Asland
Documental (250 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Ribera del Llobregat
Documental (280 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

1911

Carnaval en Palamós
Documental (150 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Fiestas en La Bisbal
Documental (120 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Tarragona monumental
Documental (190 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert
-Aquest documental consta com a molt exportat (França, Itàlia, Alemanya i Anglaterra).

Castell d'Eramprunyà
Documental (135 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Fiesta Mayor de Manresa
Documental (209 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Monasterio de Caralps en Berga
Documental (200 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Fiestas del Sitio en Bilbao
Documental (250 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Monasterio de Ripoll
Documental (190 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Lucha por la herencia
Drama (1.900 m)
Argument i Direcció: Otto Mulhauser i Fructuós Gelabert
Fotografia: Fructuós Gelabert
-Aquest film, amb 1.900 m de pel·lícula, és la primera superproducció en la qual intervé Gelabert. És una producció de la casa Co&Co de Nova York.

De Olot a Gerona en ferrocarril
Documental (240 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Industrias textiles y tejidos
Documental (400 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Feria de caballos en Villarrodona
Documental (180 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert


1912

Los Pirineos. De Port-Bou a Andorra
Documental (1.200 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

El Montseny, Viladrau y el Tordera
Documental (220 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Castell d'Hostalric
Documental (120 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Aplec a Begues
Documental (120 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Fiesta colombófila en El Tibidabo
Documental (120 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Ana Kadova
Drama (2.200 m)
Direcció: Otto Mulhauser i Fructuós Gelabert
Fotografia: Fructuós Gelabert
-Segona col·laboració de Gelabert en una superproducció de la Co&Co de Nova York. Té força èxit i és un dels seus films més exportats.

Los Viveskis sin contrato
Comèdia còmica (410 m)
Producció, Argument, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Lucha de corazones
Drama (750 m)
Direcció: Josep Maria Codina
Fotografia: Fructuós Gelabert

1913

Zaragoza y sus monumentos
Documental (200 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Fabricación del hielo
Documental (180 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Excursión a Sant Llorenç del Munt
Documental (200 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Eclipse de Sol
Escena còmica (120 m)
Producció, Argument, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Inaguración del Autódromo de Sitges y carreras
Documental (300 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Fiestas y feria de ganado en Palafrugell
Documental (140 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Excursión al Bongreny
Documental
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Mala raza (possiblement després Nubes negras)
Drama (1.200 m)
Producció, Argument, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert
-Amb la producció d'aquest film, Gelabert va haver d'afrontar una denúncia per plagi que el va portar a declarar en un judici. La mala experiència viscuda va fer que Gelabert esborrés aquest film de la seva memòria.

1914

Tortosa y el Observatorio
Documental
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Fiestas del Coso Blanco en Tarragona
Documental
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Cabalgata de los Mercados en Barcelona
Documental
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Por el hilo se saca el ovillo
Comèdia còmica (300 m)
Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Grandes regatas en el puerto de Barcelona
Documental
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert


1915

El cuervo del campamento
Comèdia còmica (1.900 m)
Argument i Direcció: Josep de Togores i Fructuós Gelabert
Fotografia i Muntatge: Fructuós Gelabert

Beby y su circo
Comèdia còmica (250 m)
Producció, Argument, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

La filla del mar (La hija del mar)
Drama
Adaptació i Direcció: Adrià Gual
Fotografia: Fructuós Gelabert

El nocturno de Chopin
Drama (1.700 m)
Direcció: Adrià Gual
Fotografia: Fructuós Gelabert
-Protagonitzat per Margarida Xirgu, consta com el film més exportat de Gelabert (Alemanya, França, Portugal, Itàlia, Rússia i Sud-amèrica).
-Es tracta d'una gran producció que va ser rodada en només 4 dies en els platós de tres estudis diferents: La Boreal, la casa Cabot i la Hispano Films.

Semana Santa en Tarragona
Documental
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

1917

El sino manda
Drama (2.400 m)
Adaptació, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert
-Film rodat íntegrament als estudis de cinema La Boreal, propietat de Gelabert.

El doctor Rojo
Drama (2.600 m)
Argument i Direcció: Ramon Caralt
Fotografia i Muntatge: Fructuós Gelabert
-Gran producció filmada en tres episodis: El doctor Rojo, La herencia i El invisible.
-Film rodat íntegrament als estudis de cinema La Boreal, propietat de Gelabert.

1918

La España trágica
Drama en quatre jornades (4.800 m)
Direcció: Rafael Salvedor
Fotografia: Josep Maria Maristany i Fructuós Gelabert


1919

El regalo de Reyes
Comèdia dramàtica
Direcció: Julio Roesset i José Buchs
Fotografia: Alberto Arroyo i Fructuós Gelabert

La mesonera del Tormes
Comèdia dramàtica
Direcció: Julio Roesset i José Buchs
Fotografia: Alberto Arroyo i Fructuós Gelabert

1920

Cogida y muerte de "Gallito"
Documental
Selecció, Ordenació i Muntatge: Fructuós Gelabert

La patrona de Berga
Documental
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Operaciones del doctor Mas
Documental científic
Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert
-Amb aquest film, Gelabert va contribuir a una pràctica que començava a ser habitual a l'època: l'aplicació del cinema a la investigació científica. La majoria d'aquestes filmacions es van fer als quiròfans de l'Hospital Clínic de Barcelona.

1921

Manufactura de imágenes en Olot
Documental
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

Veraneo en Olot
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

El valle de Ribas
Documental
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

El valle de Núria
Documental
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

1922

Viajar sin billete
Comèdia còmica (280 m)
Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert
Argument: Josep Vives i Fructuós Gelabert

Barcelona bajo la nieve
Documental (110 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

1923

Sanromà
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

1925

En las entrañas de Madrid
Drama
Direcció: Rafael Salvador
Fotografia i Muntatge: Fructuós Gelabert

Documental familiar
Cinta no comercial (120 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert
-En aquest film apareix breument Fructuós Gelabert, en el moment de sortir per la porta de l'església on s'havia celebrat el casament de la seva filla Llúcia Gelabert Bonvehí.
(*) Fragment

Costa Brava
Documental (300 m)
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert

1926

Combate de boxeo Uzcundun vs. Spalla
Documental
Producció, Direcció i Fotografia: Fructuós Gelabert
-Per filmar aquest documental, Gelabert -que no tenia permís per gravar- va assistir al combat com a espectador portant una càmera amagada sota l'abric.
(*) Fragment

1928

La puntaire (La encajera)
Drama (3.500 m)
Adaptació i Direcció: Josep Claramunt i Fructuós Gelabert
Fotografia: Fructuós Gelabert
-Últim film de Gelabert.
(*) Fragment

1952

Riña en un café
Producció i Direcció: Fructuós Gelabert
Fotografia: Ramon de Baños
-Aquest film és una versió de la seva primera pel·lícula, amb el mateix títol, que Gelabert va filmar poc abans de morir utilitzant les mateixes tècniques i aparells del cinema mut primitiu.