GUIO - EL MEU AVI - FRUCTUOS GELABERT

Joan Francesc de Lasa
En Gelabert era un home convençut que havia de fer un cinema per Catalunya i que ell podia fer-lo.

Paquita Pi Gelabert
Ell sempre havia dit que ell va ser el primer que va fer cine a Espanya.


Miquel Porter
Jo, si hagués de definir la persona Gelabert, diria que és una cosa molt típica d'aquest país, i és que tenia imaginació creadora...


Palmira González
Yo creo que fue una lucha continua por ejercer su vocación, y su vocación era el cine.


David Florit Pi
Doncs el meu besavi va projectar les seves primeres pel·lícules en aquesta mateixa plaça. La meva àvia sempre m'explicava que la gent, quan sortia de veure les projeccions, tornava a pagar l'entrada i tornava a entrar una altra vegada per veure's...

I d'aquestes pel·lícules ja no queda... no queda res.


Títol: Fructuós Gelabert, el somni d'un pioner.

Narració
Fructuós Gelabert va viure al compàs dels inicis del cinema.
Va ser un pioner que va contribuir a perfeccionar el nou invent, però va saber mirar molt més enllà que els seus contemporanis: Gelabert va somiar el sistema per filmar en tres dimensions, un projecte que hauria pogut revolucionar la Història del cinema.

David Florit Pi
A part de l'àmbit familiar i lo que és la gent que es dedica al cinema o a la imatge i això, és completament desconegut. El Fructuós Gelabert no el coneix ningú.

Narració
La vida de Fructuós Gelabert és una vida dedicada al cinema i al desenvolupament de la seva indústria. Però la Història del cinema l'ha oblidat.


Joan Francesc de Lasa
En el seu enterro, en el seu enterrament, només hi havia tres persones de cine: dos antics distribuïdors i jo. Això us ho puc assegurar. La gent el va ignorar quan es va morir, igual com el va ignorar en la seva vida.


Narració
1890. Vil·la de Sants. Al número 77 de la mateixa carretera de Sants hi viu la família Gelabert. En Fructuós és un jove de 15 anys, aficionat a la mecànica, el dibuix i la fotografia, que aprèn l'ofici d'ebenista al taller del seu pare.
Som a l'època del pre-cinema, en què es fan molt populars les primeres imatges animades del praxinoscopi, el zoòtrop i la llanterna màgica.

Quan, el 1896, arriben a Barcelona les pel·lícules dels germans Lumière, alguns espectadors s'espanten i surten corrents de les sales. Entre el públic hi ha Fructuós Gelabert, aleshores un jove de 22 anys, que queda fascinat pel nou invent.

Joan Francesc de Lasa
Quan va venir lo dels germans Lumière i les primeres exhibicions dels Napoleón, ell va veure la possibilitat, precisament en la projecció d'El regador regado... Me'n recordo que ell en parlava de L'arrosser arrosé. Va dir: "Això m'agradaria fer-ho, això ho podria fer jo."

Narració
Gelabert es construeix una càmera i en molt poc temps comença a realitzar, pels carrers de Sants, les seves tres primeres filmacions: Riña en un café i La sortida dels obrers de l'Espanya Industrial, que segueixen els models francesos, i una Sortida de missa de la parròquia de Sants.

Palmira González
La salidas de misa, en España, son el pan nuestro de cada día. Es decir, es importante porque en un sitio donde hay industria, como en Catalunya, salen de la fábrica; pero donde no hay industria, ¿de dónde van a salir?... ¡Pues de la iglesia!

Narració
Les nétes de Fructuós Gelabert tenen un record molt viu del seu avi. Encara viuen al barri i avui visiten l'Arxiu Històric de Sants.


Llúcia Pi Gelabert
Jo me'n recordo de quan estava a casa de la iaia, que tenia unes calaixeres d'aquelles que hi havia amb uns calaixos grossos. Te'n recordes, tu?

Paquita Pi Gelabert
Sí. Plens de pel·lícules.

Llúcia Pi Gelabert
Tots plens de rotllos de pel·lícules aquí. Hasta a l 'armari, hi havia pel·lícules. A tot arreu hi havia pel·lícules. Menos roba, hi havia pel·lícules.


Narració
Aprofitant la Festa Major de Sants, Gelabert instal·la un envelat a la plaça de la parròquia i presenta les seves primeres pel·lícules al públic. La projecció és un èxit.

Paquita Pi Gelabert
Resulta que tots els treballadors de l'Espanya Industrial entraven a veure-la. I cobraven 20 cèntims de l'entrada. I tornaven a sortir i tornaven a entrar, i tornaven a pagar per tornar-se a veure. I van fer un cabàs de calderilla... Que en aquell temps van fer, eren 3000 pessetes, en aquell temps!

Narració
Les pel·lícules projectades en aquella ocasió ja no existeixen. Només queda aquest únic fotograma de Riña en un café, on podem veure Gelabert fent també d'actor.

De Riña en un café cal destacar que és la primera pel·lícula de Gelabert i que es considera el primer film d'argument fet a Espanya.

Joan Francesc de Lasa va conèixer Gelabert i, l'any 1952, va promoure el primer homenatge al pioner oblidat.



Joan Francesc de Lasa
Aquella nit, la recordo perfectament, l'home anava "de punta en blanco", com es diu. Anava amb un vestit blau impecable i una corbata grisa i el seu bastó, i estava enlluernat, com si no es cregués lo que estava veient... Jo tenia por que li passés alguna cosa. Al sortir estava vermell i estava eufòric!


Paquita Pi Gelabert
Perquè a casa no havia explicat res, però al senyor De Lasa li explicava tot, i al senyor Miquel Porter també. Perquè estaven interessats, eren aficionats al cine i a aquests els hi explicava, però a casa no explicava mai res. Res.

Joan Francesc de Lasa
Les seves pel·lícules eren autèntiques obres mestres en quant al principi, si les veiem ara, que les veiem a través de còpies ja fetes malbé. Però eren pel·lícules d'una gran perfecció tècnica d'imatge, el que passa és que la càmera estava molt limitada, i la càmera d'en Gelabert no va ser cap invent, va ser una còpia de la càmera dels germans Lumière.

Narració
Al magatzem del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, a Terrassa, es conserven les poques restes del llegat de Fructuós Gelabert. En David, que és besnét de Gelabert i treballa de tècnic audiovisual, no les ha vist mai. L'hem convidat a descobrir-les acompanyat de Miquel Porter, catedràtic d'Història del Cinema de la Universitat de Barcelona.


Miquel Porter i David Florit Pi
Totes aquestes màquines pertanyen a un període en el que ell ja hi era. El seu primer aparell és una còpia de l'aparell Lumière. Per exemple aquest, que és el Lumière típic, estava pensat per fer els dos oficis. És a dir, això era un projector, era un projector si es posava aquí una llanterna. Que les llanternes, n'hi ha per aquí.

David Florit Pi
I sinó, també servia de càmera.

Miquel Porter
Era la càmera.

David Florit Pi
Era càmera i projector.

Miquel Porter
Era càmera i projector al mateix temps. Com la del Fructuós Gelabert.


Paquita Pi Gelabert
Se la va fer tota de fusta. Inclòs els cargols, la peça de ferro, lo més insignificant, s'ho va fer tot ell. A mà, tot ell. Perquè, a part de tot això, era un gran artesà. O sigui, era un manetes.

Narració
Els primers anys del segle XX la producció de cinema a Barcelona és encara incipient, però moltes empreses estrangeres tenen representació a la ciutat.

Gelabert compagina la realització dels seus propis projectes amb alguns treballs d'encàrrec.



Palmira González
Su hija decía que su padre disfrutaba cuando cogía la cámara y decía, "me voy a hacer una Pathé". Una Pathé significaba un documental para la Pathé o una película que después distribuiría la casa Pathé.


Narració
Aquesta és la pel·lícula més antiga de Fructuós Gelabert que es conserva sencera. Tal com havia fet fins aquell moment, Gelabert comença a filmar amb la càmera quieta enmig del carrer.


Palmira González
Hay un momento que, de una manera casual, pues es que se pone a llover ¿no? Se pone a llover y toda la gente empieza a abrir los paraguas... Gelabert en aquel momento para la cámara, coge otra situación diferente a como estaba y vuelve a filmar debido a la cuestión de la lluvia. A veces yo me pregunto que son estas cosas las que después, viéndolas en la pantalla, las mismas personas que las están haciendo se dan cuenta de cómo ha funcionado y, a partir de ahí, empiezan a evolucionar y a mostrar las cosas de una manera diferente.




Joan Francesc de Lasa
El valor del documental del Gelabert, no perquè sigui del Gelabert, perquè és un documental que ens dóna a conèixer molts aspectes de la vida catalana, com per exemple aquell reportatge magnífic de les festes de la colònia de la Garriga...

Aquesta és per mi una de les pel·lícules, dintre del documental, més creatives del Gelabert. Va aconseguir una gran fondària de camp, i ademés va resoldre molt bé els moviments de càmera primitius, els moviments de panoràmica...

Per exemple, en l'escena de la missa, és molt bonica, i té una autèntica emoció. Veus el públic com es tomba quan sent que n'hi ha un que està fent una pel·lícula... La gent anava al cine, sobretot els primers anys, per veure's a ell mateix.


Narració
1903. Fructuós Gelabert té 30 anys i una bona posició per casar-se. Teresa Bonvehí és una noia de Sants que té parada de fruita i verdures a la Boqueria.



Llúcia Pi Gelabert
Sí, mira. Aquesta és la foto del mercat.

Paquita Pi Gelabert
Del mercat, sí. Es veu la cara, que era maca de cara...



Paquita Pi Gelabert
L'avi estava de moda, perquè allavons en parlaven tots els diaris de Barcelona. I estava molt de moda. I quan l'avi li va demanar relacions, tothom li va dir: "No siguis tonta, no siguis tonta, perquè és un bon partit"... I la iaia, pues mira, s'hi va casar. Però no se'n va arrepentir. Només deia, a vegades: "Si mai torno a néixer i em creuo amb ell, amb el pel.liculero, no m'hi penso casar." Però es referia a que només estava per la feina. No estava per la casa i no estava per ella. Ara, van tenir cinc fills. O sigui, que sí que devia estar per ella, suposo!


Narració
El sector del cinema creix a Barcelona gràcies a la importació de pel·lícules i material estranger. Gelabert, que és director tècnic de la casa Diorama de Josep Maria Bosc, s'esforça a crear una indústria autòctona.


Palmira González
Inventa para esta casa un proyector, y una lámpara para que haya muchísima más claridad en las películas... Hay que pensar que en esta época, por ejemplo, en los pueblos no hay electricidad y sin embargo él se las ingenia para que las máquinas funcionen, y por lo tanto utilizará un coche que tenía, que era un Hispano-Suiza, para generar electricidad y que por lo tanto las máquinas puedan funcionar.


Joan Francesc de Lasa
En temps del Gelabert, es parlava del Josep Maria Bosc com a productor i no es parlava del Gelabert, que era el que feia les pel·lícules. Com que ell no anava a festes, no se'n parlava mai, ni a presentacions, ni coses així. Anava només a lo seu, i com més pel·lícules fes i més ben fetes, millor. Era un enamorat de la seva professió.

Narració
Tot i que alguna escena còmica té força èxit, les pel·lícules de Gelabert no destaquen per la creativitat. Però la seva professionalitat fa que rebi una oferta de treball per anar als Estats Units.

Joan Francesc de Lasa
Ell no era un home per sortir a l'estranger: ni sabia llengües ni li importava res del món... Li importava el seu taller, les seves pel·liculetes, la família... Ell era un home molt casolà, molt de la seva dona. Era un català ben català, eh!


Paquita Pi Gelabert
Va ser una oportunitat, que és lo que va dir ell, només passa una vegada a la vida. Que potser allà li haguessin donat més facilitats que no les hi van donar aquí.


Narració
La prioritat de Fructuós Gelabert és crear indústria. I per millorar els rodatges d'interiors, projecta els primers estudis de cinema de Barcelona.

Per fer-los realitat obté l'ajuda de Lluís Martí i Codolar, propietari de la Granja Vella d'Horta.


Joan Francesc de Lasa
Se'n deia la Ricarda, no ho sabies? Se'n deia la Ricarda. Era d'un que havia estat alcalde de Barcelona, si mal no recordo, que ell va fer servir d'estudi...
Recordo que ho explicava ell: va rodar la primera versió d'El amor que mata que, si mal no recordo, era la de 1908.


Palmira González
La idea la saca de Francia... Según el dibujo que Gelabert hace, son unos estudios de hierro muy parecidos a aquí donde estamos en estos momentos... Y en la parte del fondo de la nave, lo que había era un rectángulo en el cual se ponían los decorados y actuaban las personas. El estudio es totalmente acristalado, de esa manera podía modular, a base de cortinas, la luz del sol.


Narració
Gelabert es llança a fer grans produccions argumentals com El Nocturno de Chopin, protagonitzada per Margarida Xirgu, i adaptacions d'obres teatrals com Terra baixa de Guimerà i La Dolores de Feliu i Codina.


Palmira González
La crítica de la época decía que la Plaza de Calatayud, que había hecho una reconstrucción a base de poner una serie de carretas y tal, pues que era maravillosa y magnífica y no sé qué... Hoy en día, valoramos otros elementos más propios del lenguaje cinematográfico incipiente, como puede ser el montaje, la entrada y salida de los personajes, los cambios de plano...


Palmira González
Esta fue realmente una película que tuvo mucho éxito. Y Terra baixa tuvo mucho éxito, lo que pasa es que no nos ha llegado la versión de Gelabert, de Terra baixa. Y le gustó mucho también a Guimerà.

Narració
1914. Al mig de Sants s'hi aixeca un edifici molt particular. És la gran obra de Gelabert: els seus propis estudis de producció. La Boreal serà coneguda popularment com la "casa de vidre".

Joan Francesc de Lasa
És curiós, perquè... això, naturalment, era en temps del cinema mut, quan passava un tren, feia tant soroll, estava tan a prop el tren de l'estudi, que tenien que parar la projecció perquè, tot i ser muda, les càmeres trontollaven i tot trontollava.

Narració
A la Boreal, només s'hi arriben a filmar dues pel·lícules: El doctor Rojo i El sino manda.

Joan Francesc de Lasa
És un gran intent de l'home de fer, de crear un centre de producció autèntic a Barcelona, on hi hagi una producció continuada. No ho va aconseguir, tampoc. Però és un intent important.


Paquita Pi Gelabert
Va perdre, va perdre lo seu, però no es va empenyar ni va quedar a deure mai res a ningú. Inclòs quan tenia la galeria que es va trobar a la guerra del 14, que es va trobar que tenia moltes pel·lícules fetes i documentals i no els podia exportar i no venia pel·lícula de França; doncs, és clar, ell tenia molts diners empleats i va ser quan, diguéssim, es va anar arruïnant.


Palmira González
Hasta el punto de que se da cuenta de que prefiere, en un momento dado, vender la productora, en este caso a la Studio... No olvidemos que a Gelabert le ha gustado siempre más la parte técnica que la parte artística, y que por lo tanto él hará de fotógrafo para otras productoras importantes, que le trae menos problemas que llevar adelante todo lo que supone una productora.

Narració
Gelabert abandona les seves ambicions creatives i empresarials.

A partir de 1918, dedica tots els seus esforços a inventar i millorar aparells cinematogràfics.

El Cine-Gar és una càmera-projector per a ús domèstic, invent de Gelabert. A la pel·lícula hi imprimeix 4 petits fotogrames en el mateix espai que abans n'ocupava un. Així resulta molt més econòmica, i el Cine-Gar arriba a comercialitzar-se.



Miquel Porter
Si veus el soroll que fa, fa una mica de resistència, veus? Així com qualsevol d'aquestes fa "zzzz", molt fi, aquesta, com que ha de "traslladar" el fotograma...

David Florit Pi
Clar.

Miquel Porter
Bueno, ha de "traslladar" el focus per agafar la part de fotograma... Doncs és una mica sacsejat. Però, és clar, això és perquè li manca oli... Si hi poséssim oli, aniria molt més bé.


Joan Francesc de Lasa
Un altre dels seus grans invents, que no va tenir cap èxit comercial, va ser el de la pel·lícula en forma d'espiral.


Paquita Pi Gelabert
Que era un tocadiscos, era un tocadiscos...


Llúcia Pi Gelabert
Rodó.

Paquita Pi Gelabert
O sigui que anava amb una màquina que, en comptes de tenir la pel·lícula, tenia l'espiral disc.

Joan Francesc de Lasa
Funcionava, però comercialment no va arribar mai a posar-la en marxa.

Narració
Gelabert tampoc no aconsegueix fer diners amb els seus invents. Continua filmant alguns documentals per guanyar-se la vida, i l'any 1928 torna a fer una pel·lícula: La puntaire.


Paquita Pi Gelabert
Aquesta sóc jo. Ai, aquesta sóc jo... Com que resulta que l'avi va fer La puntaire i era pels volts de Carnaval, la iaia, per fer-li una gràcia a la mama, em va disfressar de puntaire. Per fer-li una gràcia amb ells. I allavons, suposo que em devien portar a ca la iaia, allavons, a ensenyar. No me'n recordo, de tot això no me'n recordo. Però del coixí de fer punta sí que me'n recordo.


Palmira González
El trocito que nos queda de La puntaire es precioso, fotográficamente hablando. Entonces él, como fotógrafo, en este momento, dices: "Chapeau", está...Y solamente es un trocito, no es la película entera. Claro, no podemos juzgar el cine, puesto que lo más importante, que son las películas, la mayoría de ellas, en un 90 %, nos ha desaparecido.

Narració
La puntaire és un fracàs. Gelabert ha fet una pel·lícula muda quan els cinemes de Barcelona ja s'omplen per veure els nous films sonors.


Joan Francesc de Lasa
Ell, del sonor, no tenia ni idea de com es feia el cinema sonor, ni idea, ni idea, ni li interessava tampoc, ja sabia que no hi podia aspirar.


Narració
Als 54 anys, Fructuós Gelabert se sent totalment superat. Decideix no tornar a filmar i es reclou per sempre més al seu taller.


Llúcia Pi Gelabert
Com que sempre estava per allà, pues jo veia tot lo que tenia i deia: "Vine, vine, aguanta'm això, vinga, que tu seràs la meva secretària."



Paquita Pi Gelabert
I sempre li preguntaven: "Què fa, avi?", li preguntaven, per sentir com contestava sempre el mateix: "Faig punyetes!", deia rient.


Narració
En Joan és el nét més petit de Gelabert. La imatge que guarda de l'avi és la dels seus últims anys de vida.

Joan Gelabert Palle
Físicament es veu que havia sigut un home fort, però ja de gran, ja al final de la seva vida, sembla un home molt castigat. Castigat per l'enfermetat o pel que sigui. Un home d'aspecte dèbil, obsessionat però d'aspecte dèbil.

Narració
És un temps en què Gelabert viu dels records del passat i obsessionat per un vell somni.

Paquita Pi Gelabert
Ell va anar una vegada a Montserrat a fer, això, un documental, i ho va fer des de dalt del cremallera. I el cremallera de Montserrat feia un "vaivén".

Joan Francesc de Lasa
Al revelar la pel·lícula, va veure que li sortia, diu ell, deia ell, a mi m'ho havia dit personalment, en relleu.

Narració
Gelabert vol materialitzar la idea que havia somiat en els seus inicis: el cinema en tres dimensions.


Miquel Porter
El sistema era el de la superposició d'imatges, però ell ho volia fer amb una sola màquina i lograr un estereoscopi pràcticament perfecte...


Joan Francesc de Lasa
Ell estava preocupat, sobretot, pel soroll que feia la màquina, feia un estruendo. No sabem res més, ningú l'ha vist, aquesta màquina.

Joan Gelabert Palle
Bueno.. Sí, jo vaig veure unes màquines que fins i tot van estar a casa, van estar en un quarto que hi havia al mig del pis. I me'n recordo que era com una caixa negra gran, i l'avi deia sempre que li faltaven poques coses per tindre-la llesta.

Joan Francesc de Lasa
No era en relleu, era que hi havia una oscil·lació: com que el funicular feia una oscil·lació, la fotografia feia també una oscil·lació. I ell va pensar que d'aquí vindria, sense trobar-hi un principi tècnic, científic, diguem, ell va pensar que allò era en relleu.


Miquel Porter i David Florit Pi
La va desmuntar per perfeccionar-la, i es va posar més malalt i es va morir, i la màquina va quedar desmuntada... I a poc a poc moltes coses van anar desapareixent, i el darrer que queda de tots aquests invents es aquesta entrada de llum, que -insisteixo- anava automatitzada, i una part del sistema d'estirament.

David Florit Pi
O sigui que aquí estem veien les restes del somni de Fructuós Gelabert.

Miquel Porter
Les restes d'un somni, exactament, exactament.



Maria Pérez
Jo m'he criat en aquesta escola, i ara encara hi estic donant classes. Per tant, vull dir, estic molt arrelada en aquesta escola...

Jo el veia en un passadís que hi havia aquí, era aquí. I llavors estava sempre assegut en un banc, prenent el solet, tapadet, amb la gorra, la boina, que era boina, i el gaiato. Sempre me'n recordo així, del Fructuós Gelabert.


Narració
La Institució Montserrat és una escola de Sants, fundada i dirigida per Ramon Navarro i Pepeta Gelabert: el cunyat i la germana de Fructuós.

Paquita Pi Gelabert
S'asseia allà, encara sembla que el vegi! Així, amb el bastó, assegut mirant la canalla com jugava i anava amunt i avall.

Maria Pérez
El Salvador, que era el fill dels porters, i jo ens dedicàvem a fer-lo enrabiar: li trèiem la gorra, li trèiem el gaiato, i deia: "Ara us perseguiré, aquests nanos, aquests nanos què fan!"


Joan Francesc de Lasa
Aquest és el bastó, un dels bastons -en tenia vàrios, ell-, que portava, i el feia servir sempre com a afirmació de la seva personalitat. O sigui, ell, una de les seves posicions preferides era aquesta. I sempre estava picant. I quan parlava, sempre s'ajudava amb el bastó, amb la puntera del bastó, per donar força a les seves afirmacions.

Jo, en aquest moment, se m'acosta el moment de portar bastó, i m'agradarà molt portar el bastó del Gelabert.



Llúcia Pi Gelabert
L'avi, saps què feia? Quan estàvem dinant i tots parlàvem alhora, agafava el bastó i feia així: "Orden, orden...!"

Paquita Pi Gelabert
Perquè ell no volia mai soroll.


Joan Gelabert Palle
Aquell home jo sempre el veia sèrio, pensatiu, fent les seves coses, però mai no se'm va asseure a la falda. O sigui, no, no em va agafar mai i em va asseure a la falda. Aviam si m'entens, és aquesta, això és la distància que jo veia, la diferència o la gran diferència que jo trobava dels avis dels altres amics meus, amb el meu avi.

Paquita Pi Gelabert
Semblava que sempre estigués trist. Sempre...

Llúcia Pi Gelabert
Així.

Paquita Pi Gelabert
Jo crec que ho estava, de trist. Perquè pensar en tot lo que havia fet ell amb tanta il·lusió, i tanta cosa, i pensar que després l'havien marginat tant! Ell tenia com... tenia una tristesa, m'entén?

Joan Gelabert Palle
Que després ho reconeguin i li posin una plaça o un carrer amb el nom d'ell, trobo que això val poc.

David Florit Pi
Jo penso que si hagués tingut més reconeixement, hauria sigut un triomfador del tot. Perquè, al cap i a la fi, feia el que li agradava...

Joan Francesc de Lasa
Si parlem del Gelabert, això sí que vull que quedi ben clar, no és perquè sigui un gran pioner del cinema. És el nostre primer home de cine.

Narració
El 1952, tres anys abans de morir, Fructuós Gelabert fa un gest d'home bandejat: reuneix alguns familiars i amics al pati de la Institució Montserrat i torna a filmar la que havia estat la seva primera pel·lícula, Riña en un café.