Les ciutats esguerren l’impuls més tendre dels joves que lluiten per canviar-ho tot. Els seus camins es perden engolits pel sistema, on la bíblia del consum crucifica l’esperança d’un mon més proper. Siluetes deambulants travessen les rambles dels qui ja no hi són. Son les rambles de tots aquells que hipotequen l’essència per la hipocresia. I tu! Com un llop que fuig del bosc, corres pels carres bruts de pensaments i sentiments que ofeguen, fins l’últim bar, fins l’últim glop de nit fresca. Udolant a la tendresa dels prats de la infantesa. La nit t’arrossega per cercar la puresa i la mort que t’ensuma et palpa i t’espanta mentre es masturba, mentre es masturba. Diguem nena, diguem, on ets ara? Diguem si et crema el pit mentre les llàgrimes et cauen.
La mort que t’ensuma et palpa i t’espanta, mentre es masturba, mentre es masturba, mentre escolta el comte enrere. La mort es masturba, la mort es masturba, mentre escolta el compte enrere, el compte enrere dels teus batecs. Així que viu-la i viu-la com puguis. Busca l’essència i no ploris més.
La mort es masturba, la mort es masturba, mentre escolta el compte enrere, el compte enrere dels teus batecs. Així que viu-la i viu-la com vulguis. Busca l’essència i no ploris més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada